Quan de lliure és Déu? Entendre l’Omnipotencia Divina
Una de les preguntes més intrigants de la teologia gira al voltant de la naturalesa de la llibertat de Déu. Què tan lliure és Déu? Què pot fer i hi ha coses que no pot fer? Aquest article explora aquestes preguntes, especialment centrant-se en l’omnipotencia divina i els seus límits. En analitzar la llibertat de Déu, aconseguim una comprensió més profunda del concepte d’omnipotencia i de com la lògica i la moral interactuen amb el diví.
En aquesta exploració, agafarem idees d’una discussió sobre les definicions filosòfiques de l’omnipotència, l’essència moral de Déu i la seva capacitat per crear i gestionar l’univers. Les limitacions de la llibertat de Déu no són debilitats, sinó necessitats lògiques i filosòfiques.
Què és l’Omnipotencia Divina?
L’omnipotència divina s’entén sovint com la capacitat de Déu de fer qualsevol cosa. Tanmateix, com explica el filòsof en la nostra discussió, omnipotencia no vol dir que Déu pugui fer absolutament qualsevol cosa. En canvi, és més precís dir que Déu pot fer qualsevol cosa que sigui **lògicament possible**. Aquesta distinció és important perquè moltes coses que semblen impossibles són en realitat contradiccions.
Per exemple, Déu no pot fer un **solter casat** o un **cercle quadrat** perquè es tracta de combinacions absurdes de paraules sense significat coherent. Aquestes no són coses reals que es puguin fer; són impossibilitats lògiques. Per tant, quan diem que Déu és omnipotent, volem dir que pot fer qualsevol cosa que tingui sentit lògic.
Limitacions de l’omnipotencia: contradiccions lògiques
Un dels exemples clàssics que es plantegen sovint en les discussions sobre l’omnipotència és la pregunta: **Pot Déu crear una pedra tan pesada que no la pugui aixecar?** Aquesta pregunta, com la idea d’un solter casat, és una contradicció lògica. Realment no posa a prova el poder de Déu perquè planteja un escenari impossible. Aquests enigmes són útils, però, perquè fomenten una reflexió acurada sobre la definició dels atributs divins, especialment l’omnipotencia.
El filòsof explica que **l’omnipotencia no està limitada** per contradiccions lògiques. En altres paraules, la incapacitat de Déu per realitzar tasques lògicament impossibles, com la creació d’un cercle quadrat, no disminueix la seva omnipotencia. Simplement reflecteix la naturalesa de la realitat i la mateixa lògica.
La llibertat de Déu en la creació
Un aspecte central de la llibertat de Déu és la seva capacitat de crear. Una pregunta important és si Déu era lliure de no crear l’univers. Podria Déu haver escollit no crear res? D’acord amb la teologia judeocristiana tradicional, la creació és un acte **de lliure voluntat** de Déu. Podria haver-se abstingut de la creació completament.
Els filòsofs sovint parlen d’un món concebible on només Déu existeix, sense temps, espai o matèria. Aquest seria un món possible en el qual no existeix cap univers, i només Déu roman en la seva existència eterna i autosuficient. En aquest punt de vista, Déu no estava **obligat** a crear; va ser una elecció lliure.
Múltiples universos: podria Déu crear molts mons?
Una altra pregunta interessant és si Déu podria crear múltiples universos. Podria haver-hi més que el nostre univers? El filòsof afirma que no hi ha cap raó teològica per la qual Déu no pogués crear **móns múltiples** o **universos infinits**. Com a ésser infinit, Déu podia triar lliurement crear tants mons com volgués, cadascun amb les seves pròpies qualitats diferents.
La visió tradicional de Déu en el monoteisme no el restringeix a crear només un univers. Això obre possibilitats fascinants sobre l’abast del poder creatiu de Déu i quins tipus de mons poden existir més enllà de la nostra comprensió.
Pot Déu pecar?
Una limitació important de la llibertat divina és si Déu podria cometre **pecat**. Podria Déu fer alguna cosa moralment malament? La resposta, segons la teologia clàssica, és no: Déu no pot pecar. Això no és perquè Déu no tingui el poder d’actuar, sinó perquè **pecat** és inconsistent amb la naturalesa de Déu.
S’entén que Déu és **essencialment bo**. La perfecció moral és una part inherent de l’essència de Déu. De la mateixa manera que és una contradicció lògica que Déu creï un solter casat, també seria una contradicció lògica que Déu cometrés pecat. En aquest cas, la impossibilitat del pecat neix de la definició de Déu com un ésser moralment perfecte.
La necessitat de la perfecció moral
El filòsof explica que la incapacitat de Déu per pecar no és una debilitat; és el resultat de la seva perfecció. **La perfecció moral** és una de les característiques essencials de Déu. Segons el filòsof **St. Anselm**, Déu és el **més gran ésser concebible**, el que significa que ha de ser perfecte en tots els aspectes. Un ésser moralment imperfecte no seria digne de ser adorat i, per tant, no podria ser Déu.
Això porta a un altre punt: si un ésser fos immensament poderós però moralment defectuós, no mereixeria adoració. **El culte** està reservat per a éssers que no només són poderosos sinó també perfectament bons. Aquesta perfecció moral forma part del que defineix Déu com l’ésser més gran.
La llibertat de Déu i el problema del mal
Una de les preguntes més difícils de la teologia és el problema del **mal**. Si Déu és totpoderós i moralment perfecte, per què existeix el mal al món? El filòsof introdueix el concepte de **coneixement mitjà** per abordar aquesta qüestió.
El coneixement mitjà és la idea que Déu coneix totes les opcions possibles que les criatures lliures podrien fer en qualsevol circumstància donada. Aquest coneixement s’anomena **coneixement contrafactual**, és a dir, Déu sap què passaria si es complissin determinades condicions. Tanmateix, Déu no **determina** aquestes opcions. El lliure albir roman intacte, tot i que Déu coneix el resultat de totes les decisions possibles.
El paper del coneixement mitjà
El coneixement mitjà crea una limitació interessant a la llibertat de Déu. Encara que Déu pot crear l’univers i posar en marxa les circumstàncies, no pot forçar les criatures a triar el bé per sobre del mal. El filòsof explica que això vol dir que Déu pot conèixer tots els móns possibles, però alguns mons poden no ser **viables** perquè ell creï a causa de les lliures eleccions que farien les criatures.
En altres paraules, tot i que Déu coneix tots els resultats possibles, pot ser que no hi hagi un món possible on totes les criatures sempre triin fer el bé. Aquesta perspectiva ofereix una **explicació teològica** de l’existència del mal. No és que Déu vulgui el mal, sinó que en qualsevol món factible, algunes criatures optaran lliurement per actuar contra el bé.
Conclusió: la naturalesa complexa de la llibertat de Déu
La qüestió de com de lliure és Déu porta a reflexions profundes sobre la naturalesa de l’omnipotencia divina, la moralitat i l’existència del mal. Tot i que Déu és omnipotent, el seu poder només està limitat per **impossibilitats lògiques** i per la seva pròpia **perfecció moral**. Déu no pot pecar, ni pot crear contradiccions lògiques. No obstant això, aquestes no són debilitats, són característiques necessàries d’un ésser perfecte.
A través del coneixement mitjà, veiem que la llibertat de Déu també interactua amb el lliure albir de les seves criatures. Tot i que Déu coneix tots els resultats possibles, permet una llibertat genuïna en les opcions humanes, que poden explicar la presència del mal al món.
Si heu trobat fascinants aquestes reflexions sobre la llibertat divina, us animo a explorar la discussió completa en aquest vídeo: William Lane Craig – Què tan lliure és Déu?.