Introducció: els objectes abstractes poden amenaçar la sobirania de Déu?
En l’àmbit de la teologia filosòfica, el concepte d’objectes abstractes (coses com els nombres, les propietats i els principis lògics) planteja una pregunta profunda: pot la seva existència amenaçar la sobirania de Déu? Si els objectes abstractes existeixen de manera independent i necessària, això limita l’autoritat de Déu com a creador de totes les coses? Aquestes preguntes són fonamentals per entendre la relació metafísica entre Déu i la realitat. En aquest article, explorem el viatge filosòfic d’abordar la qüestió dels objectes abstractes, la sobirania divina i l’autosuficiència de Déu, coneguda com a aseïtat.
La sobirania de Déu i el repte dels objectes abstractes
La idea que els objectes abstractes podrien existir independentment de Déu suposa un repte important per al teisme cristià tradicional. El concepte d’aseïtat de Déu afirma que Déu és autoexistent i que tota la resta depèn d’ell per a la seva existència. Tanmateix, si els objectes abstractes, com els nombres, les proposicions o les propietats, existeixen necessàriament i independentment, semblen estar fora del control creatiu de Déu. Aquesta noció soscava la idea d’un Déu tot sobirà i autosuficient que és el creador de totes les coses.
El filòsof William Lane Craig es va trobar amb aquest repte durant la seva carrera acadèmica i el va descriure com una de les objeccions més poderoses que s’havia enfrontat. Va quedar clar per a ell que calia tractar aquest tema seriosament per mantenir una comprensió coherent de la sobirania de Déu. El problema sovint s’emmarca en el context del platonisme, una posició filosòfica que sosté que els objectes abstractes existeixen de manera independent i eterna, com el “món de les formes” de Plató.
L’argument d’indispensabilitat per al platonisme
L’argument principal a favor del platonisme és l’argument de la indispensable. Aquest argument afirma que els objectes abstractes són indispensables per a la nostra comprensió de la realitat, especialment en camps com les matemàtiques i la lògica. Si fem servir termes que fan referència a coses com ara nombres o propietats, i si creiem que aquestes afirmacions són certes, aleshores estem ontològicament compromesos amb l’existència d’aquests objectes abstractes.
Per exemple, quan diem “el número dos existeix” o “els triangles tenen tres costats”, sembla que estem fent afirmacions sobre objectes reals. L’argument de la indispensabilitat conclou que, com que els objectes abstractes es refereixen a afirmacions veritables, han d’existir independentment de la nostra ment o de qualsevol realitat física.
Afrontar el repte: platonisme contra l’asseïtat divina
Una manera en què alguns filòsofs intenten conciliar el platonisme amb el teisme és a través del “crecionisme absolut”, que suggereix que Déu crea objectes abstractes mitjançant el seu intel·lecte. Tanmateix, aquest enfocament es troba amb el que es coneix com el “problema d’arrencada”. Per crear propietats com “ser poderós”, Déu ja hauria de posseir aquesta propietat. Per tant, sembla que algunes propietats ja han d’existir perquè Déu les pugui crear, donant lloc a una mena de circularitat.
Davant d’aquest repte, Craig va intentar explorar maneres alternatives de mantenir la sobirania de Déu tot abordant el problema dels objectes abstractes. Al llarg de 13 anys, va estudiar diversos enfocaments per trobar una resolució que preservis tant l’aseïtat divina com la coherència del teisme cristià.
L’espectre de vistes sobre objectes abstractes
En la seva investigació, Craig va traçar un ampli espectre de punts de vista sobre objectes abstractes. A un costat de l’espectre hi ha posicions realistes, que sostenen que els objectes abstractes són reals. Aquesta categoria inclou el platonisme i les seves variants, com ara el creacionisme absolut. Si els objectes abstractes existeixen de manera independent, podrien ser increats (platonisme clàssic) o creats per Déu (creacionisme absolut).
A l’altra banda hi ha posicions antirealistes, que neguen l’existència d’objectes abstractes. Aquestes opinions van des del ficcionalisme, que afirma que les afirmacions sobre objectes abstractes són literalment falses, fins a posicions més matisades com la teoria de la simulació i el conceptualisme. La teoria de la simulació suggereix que “pretenim” que els objectes abstractes existeixen amb finalitats pràctiques, però no són reals en un sentit ontològic. El conceptualisme, una visió associada durant molt de temps amb el teisme cristià, sosté que els objectes abstractes són pensaments en la ment de Déu.
Posició antirealista de Craig: neutralisme
Després de molta exploració, Craig va trobar que una visió antirealista proporcionava la millor solució. Va rebutjar la posició realista, que considerava innecessària per explicar el món. En canvi, va adoptar el que va anomenar “neutralisme”. Segons aquesta visió, les afirmacions sobre objectes abstractes, com els nombres o les propietats, poden ser certes sense comprometre’ns amb la seva existència. Per exemple, quan diem “dos més dos són quatre”, no estem necessàriament afirmant que el número dos existeix com una entitat independent. L’afirmació és certa en un sentit pràctic, però no requereix un compromís ontològic amb objectes abstractes.
El neutralisme permet a Craig sostenir que Déu és el creador de totes les coses que existeixen, sense la necessitat de plantejar entitats independents i no creades com els nombres o les proposicions. Aquest enfocament preserva l’asècia i la sobirania de Déu alhora que ofereix una manera plausible de donar compte de la utilitat del llenguatge abstracte en matemàtiques, ciència i lògica.
Altres alternatives antirealistes: teoria de la simulació i conceptualisme
Tot i que Craig finalment va afavorir el neutralisme, també va explorar altres punts de vista antirealistes. Un d’aquests punts de vista és la teoria de la simulació, que postula que els objectes abstractes s'”imaginen” com a part d’una ficció útil. Des d’aquest punt de vista, quan els matemàtics o els científics parlen de nombres, s’estan involucrant en una mena d’imaginació que ajuda a explicar la realitat física però no els compromet amb l’existència real dels nombres.
Una altra opció és el conceptualisme diví, que continua sent una visió popular entre els filòsofs cristians. Segons el conceptualisme, els objectes abstractes són pensaments en la ment de Déu. Els nombres, les propietats i altres entitats abstractes no són independents de Déu, sinó que existeixen com a part del seu intel·lecte perfecte. Craig va assenyalar que tot i que aquesta visió té els seus mèrits, finalment va trobar que el neutralisme oferia una solució més convincent.
La relació entre la veritat i el compromís ontològic
Un aspecte essencial del neutralisme de Craig és la distinció entre la veritat i el compromís ontològic. En el neutralisme, una afirmació pot ser certa sense comprometre’ns amb l’existència dels objectes als quals fa referència. Per exemple, podem dir amb veritat: “Els triangles tenen tres costats”, sense suposar que el concepte de “tres” existeix com una entitat independent i independent.
Aquest enfocament és deflacionista, és a dir, redueix el bagatge metafísic associat als objectes abstractes alhora que preserva la utilitat pràctica de les declaracions que els impliquen. El neutralisme ofereix una manera d’utilitzar conceptes abstractes sense violar la sobirania de Déu ni introduir una complexitat metafísica innecessària.
Conclusió: reconciliar la sobirania de Déu amb els objectes abstractes
Durant anys d’exploració, he trobat una perspectiva que preserva la sobirania de Déu alhora que aborda el repte dels objectes abstractes. Aquest viatge em va portar a apreciar els enfocaments matisats de l’antirealisme i com ofereixen solucions que respecten tant la lògica com la teologia. Si esteu interessats a aprofundir en aquest tema fascinant, us animo a veure aquest vídeo perspicaç, que amplia aquestes idees. El podeu trobar aquí.