Explorant el concepte de creació des del no-res

La idea que Déu ho va crear tot a partir del no-res és un concepte profund que ha donat forma al pensament teològic i filosòfic durant segles. En aquest article, explorem què vol dir dir que Déu va portar el món a l’existència sense utilitzar cap material preexistent. També examinem com aquest concepte s’alinea amb els descobriments científics moderns en cosmologia, especialment la teoria del **Big Bang** i la idea d’un començament absolut de l’univers.
William Lane Craig, un filòsof i teòleg destacat, ofereix una visió valuosa sobre aquest tema, establint connexions entre la teologia, la comprensió **Aristòtil** de la causalitat i les troballes cosmològiques contemporànies.

Entendre la creació des del no-res: causes eficients i causes materials

Per copsar la idea de **creació a partir del no-res**, podem recórrer a la distinció clàssica introduïda pel filòsof **Aristòtil** entre diferents tipus de causes. Aristòtil va descriure dos tipus clau de causes: **causes eficients** i **causes materials**.
– **Causa eficient**: aquesta és la causa que fa que hi hagi alguna cosa. En un exemple famós, Miquel Àngel és la causa eficient de l’estàtua de David perquè és ell qui la va esculpir i la va portar a l’existència.
– **Causa material**: La causa material, en canvi, fa referència a la substància o material a partir del qual està feta alguna cosa. En el cas del David de Miquel Àngel, el bloc de marbre és la causa material: la matèria física a partir de la qual es va crear l’estàtua.
Quan s’aplica a la doctrina de la creació, **Déu** es veu com la causa eficient de l’univers. Tanmateix, en aquest cas, no hi ha **cap causa material**: Déu no va modelar el món amb materials preexistents. En canvi, Déu ho va crear tot a partir del no-res, un concepte anomenat **creatio ex nihilo**. Això significa que **tota la matèria, l’energia, l’espai i el temps** van ser creades per Déu sense utilitzar cap substància preexistent. No hi havia “altres coses” en oposició a Déu, tal com suggereixen les visions dualistes del món.

El paper de la cosmologia en el suport a la creació des del no-res

Al segle XX, el camp de la **cosmologia** va fer avenços notables en la comprensió dels orígens de l’univers, especialment amb el desenvolupament de la **teoria del Big Bang**. Aquesta teoria suggereix que l’univers va començar a partir d’una singularitat inicial: un punt extremadament dens i calent a partir del qual es va expandir tot a l’univers. La idea d’un començament absolut s’alinea estretament amb la creença **judeocristiana** en la creació del no-res.
Craig destaca com, durant segles, els teòlegs van mantenir la visió que Déu va crear l’univers del no-res, fins i tot davant l’oposició de la **filosofia grega**, que afavoria la idea d’un univers etern. Durant la **Il·lustració**, el materialisme i el naturalisme van desafiar aquesta visió teològica. Tanmateix, en un gir sorprenent dels esdeveniments, la **cosmologia moderna** ha proporcionat un suport significatiu a la doctrina de la creació.

El Big Bang i un límit espai-temps passat

Segons la **teoria del Big Bang**, l’univers va tenir un començament definit. Craig explica que aquest model científic recolza la idea teològica que l’univers no podria haver existit eternament, sinó que tenia un **límit espai-temps passat**, un moment abans del qual no existia res. Aquest límit passat representa el punt en què Déu, com a causa eficient, ho va portar tot a l’existència del no-res.
Un dels aspectes més emocionants d’aquest desenvolupament és que demostra com la **ciència contemporània** ha validat, fins a cert punt, la creença teològica de llarga data en la creació del no-res. El **Big Bang** no és només una teoria científica, sinó també una possible confirmació del que els teòlegs han defensat durant mil·lennis.

Reptes a la doctrina de la creació des del no-res

Malgrat l’evidència de la cosmologia, encara hi ha debats i visions alternatives tant en teologia com en ciència. Alguns teòlegs argumenten que no hi ha cap diferència essencial entre un univers creat a partir del no-res i un univers que sempre ha existit però que és sostingut per Déu. Aquests teòlegs suggereixen que, independentment de si l’univers va tenir un principi, Déu podria haver sustentat contínuament un món etern.
Craig, però, veu això com un intent de protegir la teologia de la falsificabilitat. Argumenta que intentar convertir la teologia com a no verificable i no falsificable corre el risc de fer-la irrellevant. En comptes d’això, creu que la teologia hauria de comprometre’s amb **evidències** de la ciència i que la cosmologia proporciona un fort suport a la doctrina de la creació des del no-res.

Contraarguments científics i models de l’univers etern

En el món de la cosmologia, no tots els científics estan d’acord que l’univers va tenir un inici finit. Alguns proposen models alternatius que intenten evitar la conclusió d’un **passat finit**. Per exemple, les teories que impliquen **escuma còsmica** o **universos oscil·lants** suggereixen que l’univers podria passar per cicles d’expansió i contracció, la qual cosa podria fer que el Big Bang sigui només un dels molts. Segons aquests models, l’univers podria no tenir un inici absolut però podria formar part d’un procés etern.
Tanmateix, com assenyala Craig, moltes d’aquestes teories s’han enfrontat a reptes importants. Observa que intents com la **teoria de l’estat estacionari**, els **models oscil·lants** i fins i tot idees modernes com la **cosmologia cerebral** no han aconseguit demostrar un univers etern. S’ha demostrat que alguns són matemàticament inconsistents, mentre que altres encara impliquen un límit passat, per la qual cosa requereixen un començament. Un punt d’inflexió important va arribar el 2003 amb el treball dels cosmòlegs **Borde, Guth i Vilenkin**, que van demostrar que fins i tot els models que intenten estendre l’univers al passat infinit encara deuen tenir un **inici finit**.

Conclusió: la intersecció de la teologia i la cosmologia

La qüestió de si l’univers es va crear a partir del no-res o ha existit sempre és una de les investigacions més profundes tant en teologia com en cosmologia. L’exploració de William Lane Craig d’aquest tema uneix aquests dos camps, mostrant com la ciència moderna s’alinea amb la **creença teològica** de llarga durada en la creació del no-res. Tot i que es continuen proposant teories alternatives, la **teoria del Big Bang** i les seves implicacions ofereixen una forta evidència d’un univers amb un inici definit.
Si esteu interessats a aprofundir en aquesta fascinant intersecció de la ciència i la fe, podeu explorar la discussió de Craig sobre aquest tema amb més detall mirant el vídeo: William Lane Craig – Wondering About God.