Explorant l’argument cosmològic de Kalam: va tenir un començament l’univers?

L’argument cosmològic de Kalam és un dels arguments més convincents i àmpliament debatuts a favor de l’existència de Déu. Tracta una de les qüestions filosòfiques més antigues: **L’univers va tenir un començament?** Si ho va fer, què va fer que va néixer? Aquest article aprofundeix en els aspectes clau de l’argument, l’evidència científica que el recolza i les implicacions filosòfiques presentades pel filòsof i teòleg William Lane Craig.

Què és l’argument cosmològic de Kalam?

L’**Argument cosmològic de Kalam** afirma que l’univers va tenir un començament finit i, per tant, ha de tenir una causa que transcendeix l’univers. L’argument es basa en dues premisses clau:
1. **El que comença a existir té una causa.** 2. **L’univers va començar a existir.**
A partir d’aquestes premisses, se’n desprèn la conclusió: **L’univers ha de tenir una causa per a la seva existència**. Segons Craig, aquesta causa ha de ser atemporal, sense espai, immaterial, enormement poderosa i personal. Craig argumenta que els atributs d’aquesta causa apunten a l’existència d’un creador: Déu.

Motivació darrere de l’argument

La fascinació de Craig pels orígens de l’univers va començar durant la seva infància. La qüestió d’on venia l’univers, si va tenir un començament o si havia existit eternament, va captar la seva imaginació des del principi. A mesura que avançava en els seus estudis acadèmics, va descobrir que algunes de les ments més grans de la filosofia havien abordat aquest tema. Inspirat pel seu treball, Craig va decidir centrar la seva tesi doctoral en l’**Argument cosmològic de Kalam**, que tenia les seves arrels en la filosofia islàmica.
Aquest projecte va donar lloc a anys d’investigació, que va donar lloc a diversos llibres que defensaven l’argument. L’objectiu de Craig era avaluar si hi havia raons convincents per creure que l’univers va tenir un inici i explorar les proves filosòfiques i científiques que poguessin donar suport a aquesta conclusió.

Evidència científica: l’inici de l’univers

Mentre que l’**Argument cosmològic de Kalam** tracta principalment del raonament filosòfic, el treball de Craig també té en compte els descobriments científics. En particular, Craig va quedar sorprès pels descobriments de la cosmologia contemporània. La **Teoria del Big Bang**, que postula que l’univers va començar a existir en un punt específic del passat finit, s’alineava amb l’argument de l’argument que l’univers va tenir un començament.
Craig destaca el **model estàndard d’astrofísica**, que afirma que abans del Big Bang, no hi havia res, ni temps, ni espai, ni matèria. Això dóna suport a l’argument que l’univers va tenir un començament absolut.
A mesura que han anat evolucionant els models científics, el concepte d’un **multivers** —la idea que el nostre univers és només un dels molts universos— ha guanyat força. Alguns argumenten que el multivers podria suggerir que el nostre univers va ser “extret” d’un univers anterior. Tanmateix, Craig apunta al **teorema de Borde-Guth-Vilenkin** del 2003, que demostra que encara que hi hagi múltiples universos, el procés de creació de nous universos no es pot estendre al passat infinit. En altres paraules, fins i tot un multivers ha d’haver tingut un començament.

Consideracions filosòfiques: el temps pot ser infinit?

Filosòficament, l’argument de Craig també depèn de la qüestió de si és possible un passat infinit. La investigació de Craig va començar amb aquesta pregunta: **És possible que l’univers hagi existit infinitament en el passat, o hauria d’haver tingut un començament?** Va explorar el concepte d’un **regressió infinit** dels esdeveniments passats i va concloure que un passat infinit real no és lògicament possible.
Va trobar suport per a aquesta idea no només en el raonament filosòfic sinó també en la cosmologia contemporània. Si bé alguns models proposen maneres d’evitar la conclusió d’un començament, Craig argumenta que cap ha demostrat amb èxit que l’univers podria existir sense un punt de partida.

Reptes i teories modernes

A més de la teoria del multivers, han sorgit altres models cosmològics, com ara la **cosmologia brane**. Aquesta teoria suggereix que els universos podrien estar incrustats en espais de dimensions superiors i que les col·lisions entre aquests espais (o branes) podrien donar lloc a la creació de nous universos. Tot i que aquests models són matemàticament interessants, Craig argumenta que no neguen la necessitat d’un començament. Explica que aquests models tampoc no es poden estendre al passat infinit.
Per a Craig, l’evidència científica segueix sent clara: no hi ha models empíricament sostenibles d’un univers amb un passat infinit.

Temps i relativitat: depèn l’argument d’una visió particular del temps?

Una qüestió filosòfica significativa relacionada amb l’**Argument cosmològic de Kalam** és si depèn d’una **teoria tensa del temps** (també coneguda com la **teoria A del temps**). Aquesta teoria sosté que el temps flueix, el moment present és especial, i que els esdeveniments passats i futurs no existeixen de la mateixa manera que els esdeveniments presents.
Craig subscriu una teoria tensa del temps, que argumenta que és més compatible amb la idea que l’univers tingui un començament definit. Per donar suport a les seves opinions sobre el temps, Craig va escriure una sèrie de dos volums defensant la teoria de la tensió contra la **teoria sense tensió del temps** (o **teoria B del temps**), que suggereix que tots els punts en el temps són iguals. real, i el temps no “flueix”.
Craig també aborda com la seva visió del temps encaixa en el marc de la **relativitat especial**, que nega l’existència d’un marc de referència preferit. Adopta una **interpretació neolorentziana** de la relativitat, que sosté que hi ha un marc de referència absolut, encara que és indetectable per nosaltres. Aquesta interpretació permet a Craig conciliar la seva visió del temps amb la física moderna.

La ciència dóna suport a la teologia?

Una crítica a la defensa de Craig de l’**Argument cosmològic de Kalam** és que utilitza de manera selectiva teories científiques per donar suport a les seves conclusions teològiques. Els crítics argumenten que mentre Craig adopta la **cosmologia del Big Bang** perquè dóna suport a la idea d’un començament, rebutja la **teoria de la relativitat** perquè suggereix un enfocament sense tensió del temps.
En resposta, Craig subratlla que la seva posició sobre el temps és filosòfica, no científica. Creu que una teoria tensa del temps s’integra millor amb la relativitat mitjançant una interpretació **neolorentziana**, que alguns físics encara donen suport. També assenyala que les interpretacions filosòfiques de les teories científiques estan obertes al debat.

Conclusió: l’inici de l’univers i les seves implicacions

L’**Argument cosmològic de Kalam** segueix sent una eina poderosa per a aquells que argumenten a favor d’una causa transcendent per a l’univers. Tant el raonament filosòfic com l’evidència científica, sobretot de la cosmologia, semblen donar suport a la idea que l’univers va tenir un començament. Per a Craig, això apunta a l’existència d’una causa que transcendeix el temps, l’espai i la matèria, que ell identifica com a Déu.
Encara que alguns models intenten evitar la conclusió que l’univers va tenir un inici, Craig argumenta que cap d’aquests models s’ha pogut estendre infinitament al passat. En definitiva, l’**Argument cosmològic de Kalam** no només planteja importants preguntes filosòfiques sobre la naturalesa de l’univers, sinó que també ens convida a considerar la possibilitat d’un creador darrere de tot plegat.
Si voleu explorar més sobre aquest argument, mireu el vídeo on William Lane Craig explica detalladament l’**Argument cosmològic de Kalam**: Retrospectiva I de William Lane Craig: Argument cosmològic de Kalam.