Déu va crear el temps? Una immersió profunda en la relació de Déu amb el temps

Explorant la relació de Déu amb el temps

Una de les preguntes més perplexes de la filosofia i la teologia és la relació entre Déu i el temps. Com pot interactuar un ésser etern amb un món lligat pel temps? Existeix Déu fora del temps, o està d’alguna manera dins d’ell? Aquestes són preguntes profundes que desafien tant la nostra comprensió del temps mateix com la nostra concepció de Déu. En aquest article, explorarem la intricada connexió entre Déu i el temps, centrant-nos en dues visions diferents del temps que configuren com entenem aquesta relació.

Què és el temps?

Abans d’endinsar-nos en el paper de Déu en el temps, és essencial entendre què és el mateix temps. Els filòsofs han debatut durant molt de temps la naturalesa del temps, amb dues teories primàries sorgint: **la teoria dinàmica del temps (també anomenada teoria A)** i **la teoria estàtica o sense tensió del temps (també anomenada teoria B). **. Aquestes teories ofereixen perspectives radicalment diferents sobre com percebem el passat, el present i el futur, que al seu torn afecta la manera com pensem sobre la relació de Déu amb el temps.

La visió dinàmica (teoria A) del temps

La **teoria A del temps**, també coneguda com a teoria dinàmica, sosté que el temps es divideix en tres categories reals i objectives: **passat, present i futur**. Segons aquesta visió, el passat ja no és real, el futur encara no és real i només el present existeix realment.
En la teoria A, el temps flueix com un riu. Els moments neixen a mesura que el present avança, i desapareixen tan bon punt passen al passat. Aquest concepte de temps es coneix com a **esdevenir temporal**, on les coses i els esdeveniments entren a existir i després deixen d’existir. És la visió de sentit comú del temps que la majoria de la gent se subscriu naturalment.
Aquesta visió ressona en molts perquè s’alinea amb les experiències quotidianes. Veiem el passat com a desaparegut, el present com a fugaç i el futur com un potencial desconegut. Però quan comencem a preguntar-nos com encaixa Déu en aquesta comprensió del temps, les coses es tornen més complexes.

La visió estàtica (teoria B) del temps

La **teoria B del temps** ofereix una perspectiva diferent i més desafiant. En aquest punt de vista, el temps no flueix. En canvi, **tots els punts del temps (passat, present i futur) són igualment reals**. No hi ha naixement ni mort; més aviat, tots els moments del temps coexisteixen en el que es pot pensar com un **bloc de quatre dimensions**.
Per dir-ho simplement, mentre experimentem esdeveniments de manera seqüencial (naixement, infància, edat adulta, etc.), la teoria B planteja que tots aquests esdeveniments existeixen simultàniament des d’una “visió de Déu”. En aquesta visió, el temps és com un **bloc** on cada moment és igual de real, i el flux del temps és només una il·lusió creada per la consciència humana.

Déu i temps: quina teoria s’adapta?

Quan considerem aquestes dues visions del temps, sorgeix la pregunta: **Com es relaciona Déu amb el temps?** Experimenta el temps com nosaltres, en un present fluid, o està fora del temps, veient tots els moments alhora?

Déu en la visió dinàmica del temps

Si Déu existeix en la teoria A del temps, llavors Ell experimenta el món com nosaltres. En aquest cas, **Déu experimentaria l’esdevenir temporal**, és a dir, sabria què està passant ara, què ja ha passat i què està per venir.
En aquesta visió, **Déu pot actuar en el present** i intervenir en la història humana, però també seria conscient del passat i del futur. Això planteja la pregunta: **Déu va crear el temps?** Si Déu existeix dins del temps, com pot ser-ne el creador? Aquesta visió suggereix que **Déu va iniciar el temps en el moment de la creació** i ara interactua amb ell com ho fem nosaltres, però d’una manera més perfecta i completa.
Tanmateix, la teoria A té els seus reptes. Per exemple, si Déu està lligat pel temps, canvia amb el temps? Creix Ell en coneixement o canvia en resposta als esdeveniments, i si és així, què significa això per a la seva naturalesa eterna i inalterable?

Déu en la visió estàtica del temps

La teoria B ofereix un enfocament diferent. En aquest punt de vista, **Déu existeix fora del temps** completament. No experimentaria els esdeveniments com a seqüencials, sinó que veuria la totalitat del temps (el passat, el present i el futur) **tot alhora**.
Això encaixa bé amb la idea d’un Déu etern i omniscient. Com que tots els moments del temps són igualment reals, Déu no necessita esperar que els esdeveniments es desenvolupin. Ell ja sap tot el que ha passat i passarà perquè veu tot el “bloc” de temps. Aquesta visió suggereix que **Déu va crear el temps com a part de l’univers** però no està lligat per ell.
La teoria estàtica permet un Déu que no està subjecte a canvis, que no experimenta el temps de la manera que ho fem nosaltres. Per exemple, Déu no espera que es produeixi el futur perquè, des de la seva perspectiva, el futur ja existeix.

Implicacions teològiques de Déu i del temps

Ambdues visions del temps plantegen qüestions teològiques fascinants sobre la naturalesa de Déu. En la teoria dinàmica, la implicació de Déu amb el món sembla més immediata, però també implica que Ell existeix en el temps. La teoria estàtica preserva la transcendència de Déu però fa que la seva relació amb els esdeveniments que es desenvolupen de la història sembli més llunyana.
Una pregunta important és **si Déu pot actuar en el temps** si existeix fora d’ell. En la visió estàtica, **la naturalesa eterna de Déu** sembla que s’ha eliminat del flux del temps diari. Tanmateix, això no vol dir necessàriament que sigui distant. En canvi, les seves accions es podrien entendre com a part de tot el bloc de temps que Ell va crear i sosté.

La creació i l’inici del temps

En qualsevol cas, la doctrina de la **creació ex nihilo** (creació a partir del no-res) ensenya que **Déu va crear no només l’univers sinó també el temps mateix**. El temps va començar en el moment de la creació, fent de Déu la seva font última. Si Déu existeix fora del temps, el temps és simplement una de les seves creacions, com l’espai i la matèria.
Si Déu existeix dins de la teoria A, llavors el temps és quelcom que Ell governa des de dins. Potser l’ha creat, però també participa en el seu flux. En la teoria B, el temps forma part de l’estructura de quatre dimensions que Déu manté unida, i Ell ho veu tot alhora.

Conclusió: el temps i la naturalesa eterna de Déu

La relació entre Déu i el temps segueix sent un dels temes més complexos de la teologia i la filosofia. Tant si us subscriviu a la **teoria A-dinàmica** com a la **teoria B estàtica**, tots dos presenten punts de vista que ens indueixen a pensar sobre com Déu interactua amb la seva creació. En la visió dinàmica, Déu comparteix el moment present amb nosaltres. En la visió estàtica, Déu està per sobre del temps, veient tots els moments alhora.
Al final, aquestes perspectives ens recorden el misteri de la naturalesa de Déu. Tant si existeix dins del temps com fora d’ell, **el paper de Déu com a creador del temps** emfatitza la seva omnipotencia i naturalesa eterna. Per aprofundir en aquesta discussió, assegureu-vos de veure el vídeo complet aquí: William Lane Craig – Déu va crear el temps?.