Déu va crear múltiples universos? Una mirada a la teoria del multivers i el teisme

Explorant la idea de Déu i els universos múltiples

El concepte d’un **multivers** —l’existència d’univers múltiples o fins i tot infinits— s’ha convertit en un tema popular tant en les discussions científiques com filosòfiques. La teoria del multivers presenta una pregunta significativa per als teistes: **La idea de múltiples universos pot coexistir amb la creença en un Déu únic i totpoderós?** Aquest article aprofundeix en el concepte multivers i la seva compatibilitat amb el teisme, explorant com un infinit El creador podria interactuar amb la noció d’innombrables mons.

Què és la teoria del multivers?

La teoria del multivers suggereix que el nostre univers és només un dels molts. Aquests universos múltiples, coneguts com el “multivers”, podrien tenir diferents lleis de la física, línies de temps diferents o fins i tot diferents nivells de realitat. En algunes versions de la teoria, aquests universos no estan causalment connectats, és a dir, els esdeveniments d’un univers no afecten els altres. Altres interpretacions suggereixen que els universos podrien “ramificar” els uns dels altres, com es veu en algunes interpretacions de la **mecànica quàntica**.
Per a moltes persones, la idea d’un multivers planteja preguntes sobre l’existència i la naturalesa de la realitat. Si hi ha infinitat d’universos més, **què fa que el nostre sigui especial**? L’existència d’un multivers desafia la idea d’un Creador omnipotent que està profundament implicat en el disseny i l’ordre del nostre univers? O podria, de fet, **enfortir el cas d’un Creador** assenyalant la immensitat i la complexitat de la creació?

Déu i el multivers: hi ha un conflicte?

Alguns podrien preguntar-se si el concepte d’univers múltiples contradiu les creences teistes, especialment en un Déu que és el **Creador de tot**. Tanmateix, l’existència de múltiples universos **no entra en conflicte intrínsecament amb el teisme**. Si suposem que Déu és infinit i transcendent, l’abast de la seva creació podria ser molt més gran que només un univers.
Déu, sent la font de tot l’espai, el temps, la matèria i l’energia, **podria crear tants universos com vulgui**. No hi ha res que limiti la capacitat de Déu d’establir regnes separats d’existència. Si va crear un únic univers o un conjunt d’universos seria una opció dins del seu poder infinit. Aquesta visió sosté que l’acte de creació de Déu no es limita només al nostre univers, sinó que s’estén més enllà d’ell, abastant qualsevol forma de realitat que pugui existir.

El multivers en mecànica quàntica

Una interpretació del multivers prové de la **mecànica quàntica**, concretament la idea que en cada moment, l’univers es “ramifica” en diferents possibilitats. Aquesta teoria suggereix que hi ha infinites versions de la realitat, on lleugeres diferències condueixen a resultats diferents en cada univers.
Tot i que alguns poden trobar aquesta idea aclaparadora, no necessàriament suposa una amenaça per al teisme. Des d’una perspectiva teista, Déu podria ser qui va establir les **lleis de la mecànica quàntica**, inclosa qualsevol ramificació potencial en múltiples universos. L’omnisciència de Déu li permetria ser conscient de tots els resultats possibles en cada univers possible. Així, la mecànica quàntica i el multivers encara podrien funcionar sota la **sobirania de Déu**.

La creació de Déu s’estén més enllà del nostre univers?

Una pregunta significativa sorgeix quan considerem la idea d’un multivers: **Va crear Déu múltiples universos, o només hi ha un univers?** Alguns teistes, com William Lane Craig, expressen escepticisme sobre la hipòtesi del multivers, en particular la idea que nosaltres són només un membre aleatori d’un vast conjunt d’univers.
Craig assenyala que si la teoria del multivers fos certa, probablement observaríem un tipus d’univers molt diferent del que veiem. Per exemple, si es poden produir esdeveniments improbables com l’ajustament de les constants cosmològiques de l’univers, **esdeveniments encara més improbables** (com els fets aleatoris i sense sentit) també haurien de passar en alguns universos. Tanmateix, això no ho observem. El nostre univers sembla estar **ordenat racionalment** i afinat per a la vida, cosa que sembla requerir una explicació més enllà de l’atzar.

El problema amb un multivers aleatori

Si suposem que el nostre univers és només un membre d’un conjunt infinit d’universos, la **aleatorietat** esdevé problemàtica. En un conjunt infinit de mons, qualsevol cosa que sigui possible, per improbable que sigui, hauria de passar en algun lloc. Hauríem d’observar esdeveniments molt poc probables, com ara **màquines de moviment perpetu** o fets estranys com **conills que porten llaçets rosats**. No obstant això, no veiem aquestes coses. Això planteja la pregunta de per què el nostre univers sembla estar estructurat de manera tan racional, amb lleis físiques consistents i ajustaments, en lloc d’un univers caòtic o absurd.
A més, **un pegat inflacionari molt més petit** (un univers molt més petit) probablement seria suficient perquè hi hagués vida. Segons la hipòtesi del multivers, un univers petit i generat aleatòriament seria més probable que el vast i ordenat que veiem avui. Però de nou, observem un univers gran i ben ajustat que admet la vida intel·ligent. Això suggereix que el nostre univers pot no ser només un membre aleatori d’un multivers, sinó que podria haver estat dissenyat **intencionadament**.

El multivers i l’afinació

Un dels principals reptes de la hipòtesi del multivers és la idea de l’**ajustament final**. L’ajustament es refereix a les condicions precises necessàries perquè existeixi la vida. Les constants de la física, com la força de la gravetat o la constant cosmològica, s’estableixen de manera que permeten l’existència de galàxies, estrelles, planetes i, en definitiva, vida.
Si visquéssim en un multivers, la posada a punt es convertiria en un misteri encara més gran. Per què el nostre univers estaria tan perfectament ajustat per a la vida quan només és un d’un nombre infinit d’univers? Sembla més raonable pensar que l’ajustament és el resultat del **disseny intel·ligent**, en lloc de l’atzar.

Un creador darrere de tots els universos

Des d’un punt de vista teista, encara que existeixi un multivers, **Déu encara és el creador** de tot plegat. Déu podria haver dissenyat el multivers de tal manera que només certs universos tinguin les condicions necessàries per a la vida. O bé, podria haver creat múltiples universos per raons alienes a la nostra comprensió, demostrant la **creativitat i el poder infinits** del diví.
En definitiva, la hipòtesi del multivers no soscava el teisme. De fet, podria millorar la nostra comprensió de Déu com un ésser la creació del qual és molt més gran que qualsevol cosa que podríem imaginar. Si Déu pot crear un univers, no hi ha cap raó per dubtar que podria crear infinitat d’altres.

Conclusió: un creador de possibilitats infinites

La idea d’un multivers desafia la nostra percepció de la realitat, però no desafia la creença en Déu. Tant si hi ha un univers com si hi ha molts, **el paper de Déu com a Creador** continua sent central. En tot cas, l’existència de múltiples universos només posaria en relleu la immensitat del poder creador de Déu.
Per a aquells que estiguin interessats a aprofundir en aquest tema fascinant, consulteu la discussió completa aquí: William Lane Craig – Did Déu va crear múltiples universos?.