Entendre la creació des del no-res
El concepte que Déu va crear el món a partir del no-res ha desconcertat molts al llarg de la història. Què significa realment per a un ésser totpoderós fer existir alguna cosa del no-res? En aquest article, explorem la doctrina de la **creació ex nihilo**, que fa referència a la creença que Déu és la font de tot a l’univers sense utilitzar cap material preexistent.
La conversa sobre aquest tema no és nova i reuneix filosofia antiga, teologia i ciència moderna d’una manera fascinant. Aprofundim en què significa realment aquesta doctrina, com es recolza en el raonament filosòfic i les intrigants connexions amb la cosmologia contemporània.
Creació Ex Nihilo: Fonaments filosòfics
Per entendre la creació des del no-res, és útil tenir en compte la **distinció que fa Aristòtil** entre diferents tipus de causes. Aristòtil va identificar dos tipus principals: la **causa eficient** i la **causa material**.
La **causa eficient** es refereix a la font que fa existir alguna cosa. Per exemple, un escultor és la causa eficient d’una estàtua. D’altra banda, la **causa material** es refereix a la substància utilitzada per fer alguna cosa. En el cas de l’estàtua, la causa material seria el bloc de marbre.
En la doctrina de la **creació ex nihilo**, **Déu és la causa eficient** de tot el que existeix. Això vol dir que Déu és la font i la raó de tota existència fora d’ell mateix. Tanmateix, a diferència de l’escultor que necessita marbre per fer una estàtua, Déu no va requerir cap material preexistent per crear l’univers. **No hi havia cap “causa material”**: Déu ho va crear tot, inclosa la matèria, l’energia, l’espai i el temps, a partir del no-res.
La importància de cap material preexistent
Un dels aspectes més cridaners d’aquesta creença és que **no hi havia substància** ni matèria primera que existia abans de la creació. Això diferencia radicalment la comprensió bíblica de la creació d’altres mites o sistemes filosòfics antics, on sovint es veu que l’univers està format a partir del caos o d’elements preexistents.
La doctrina de la creació a partir del no-res afirma que **abans de l’univers** només hi havia Déu. Tot el que existeix ara, des de les galàxies fins als àtoms, va ser portat a l’existència **per voluntat de Déu**. El material de l’univers, incloent totes les formes de matèria i energia, va sorgir en el moment de la creació.
Confirmació científica: creació i cosmologia
Curiosament, aquesta antiga idea teològica de la creació a partir del no-res troba un suport inesperat de la **cosmologia moderna**. El desenvolupament de models astrofísics al segle XX va revelar que l’univers va tenir un inici. Els científics estan d’acord ara que si rastregem l’expansió de l’univers cap enrere, l’espai i el temps semblen reduir-se, arribant finalment a un punt on ja no existeixen. Això es coneix com el **Big Bang**, que marca l’**origen de l’univers**.
Aquesta idea s’alinea estretament amb la doctrina de la creació ex nihilo. Segons els cosmòlegs, l’univers va començar fa aproximadament 13.800 milions d’anys en un estat increïblement dens i calent abans d’expandir-se ràpidament. Abans d’aquest esdeveniment, **no hi havia res**: ni espai, ni temps, ni matèria.
Déu i l’inici de l’univers
A la llum de les troballes científiques modernes, podem pensar en **Déu com la causa eficient** que va donar lloc a l’univers. El descobriment que l’univers tenia un punt de partida, on tant l’espai com el temps van néixer, dóna suport a la visió teològica que **Déu ho va crear tot del no-res**.
Aquesta visió científica és una confirmació sorprenent de la doctrina de la creació. Tot i que els filòsofs grecs antics, així com els materialistes de la Il·lustració, sovint rebutjaven la idea que l’univers tingués un inici, la cosmologia moderna ha canviat la situació. La teoria del Big Bang, que es basa en una àmplia evidència, apunta al fet que l’univers **no és etern**: tenia un origen definit.
L’univers prové realment del no-res?
Una pregunta habitual que es fa la gent és: “Què és exactament ‘res’?” A la vida quotidiana, sovint pensem en el “res” com un espai buit o un buit. Tanmateix, en les discussions teològiques i filosòfiques sobre la creació, **res** es refereix a **l’absència total de res**: ni espai, ni temps, ni matèria ni energia.
Això és difícil d’entendre perquè no tenim experiència del no-res veritable. La nostra ment està acostumada a pensar en termes d’objectes i d’espai. No obstant això, la doctrina de la creació afirma que **abans que comencés l’univers**, realment no hi havia res més que Déu. I a partir d’aquest estat de no-res, Déu va crear totes les coses.
La creació i els límits de l’enteniment humà
Tot i que tant la filosofia com la ciència ens ajuden a entendre la idea de **creació ex nihilo**, hi ha un cert misteri. Com pot sorgir alguna cosa del no-res? **La lògica humana lluita** amb aquest concepte perquè desafia la nostra experiència quotidiana. Tanmateix, en el marc de la teologia, Déu és vist com un ésser totpoderós, capaç de transcendir les regles normals de causa i efecte.
Amb aquest raonament, **l’acte creatiu de Déu és únic** i més enllà de la comprensió habitual de com surten les coses. A diferència de qualsevol cosa que experimentem al món, on la creació requereix materials, l’acte de creació de Déu es destaca com una demostració del poder i la sobirania diví.
Filosofia, ciència i teologia en harmonia
En els darrers anys, la relació entre **ciència i religió** s’ha plantejat sovint com una de conflicte. Tanmateix, la doctrina de la creació des del no-res presenta un cas on **teologia i ciència moderna** ofereixen perspectives complementàries.
Mentre els científics exploren la mecànica de com va néixer l’univers, la teologia proporciona una explicació metafísica més àmplia. Junts, apunten cap a un univers que no és etern però que té un començament: una creació. El Big Bang i la doctrina de la creació ex nihilo, tot i que sorgeixen de camps diferents, tots dos suggereixen que l’univers va sorgir del no-res i que la seva existència depèn d’alguna cosa més enllà d’ell mateix.
Conclusió: la creació a partir del no-res com a profund misteri
La doctrina de la **creació a partir del no-res** és alhora un profund misteri i una poderosa afirmació teològica. Ensenya que **Déu és el creador de tot** sense necessitat de cap material preexistent. La ciència moderna, especialment a través del descobriment de l’inici de l’univers en el Big Bang, ofereix suport a aquesta antiga creença, afirmant que **espai, temps i matèria** tenien un punt de partida.
En explorar la relació entre filosofia, ciència i teologia, aconseguim una comprensió més profunda de la creació. Això obre una visió de la realitat on **tot el que existeix**, des de la immensitat del cosmos fins a les partícules més petites, va ser creat per un Creador totpoderós.
Per obtenir més informació sobre aquest debat fascinant, podeu veure el vídeo complet aquí: William Lane Craig – Did God Create de Res?.