Entendre la relació entre la presciencia de Déu i la llibertat humana
La qüestió de com el preconeixement de Déu pot coexistir amb la llibertat humana ha estat un debat central en la teologia filosòfica durant segles. Si Déu sap tot el que passarà, vol dir això que no som realment lliures en les nostres eleccions? Pot existir la llibertat humana al costat de l’omnisciència divina, o el coneixement de Déu del futur fa que totes les nostres accions estiguin predeterminades? En aquest article, explorarem les opinions de William Lane Craig sobre la preconeixement diví, especialment centrant-nos en un concepte anomenat “coneixement mitjà”, que proporciona una solució potencial a aquest problema complex.
El coneixement de Déu de totes les possibilitats
William Lane Craig comença subratllant que la preconeixement de Déu no entra en conflicte amb la llibertat humana. Que Déu sàpiga què passarà no vol dir que les nostres accions siguin necessàries o inevitables. Craig explica que encara tenim la capacitat d’escollir una altra manera, i si haguéssim de triar de manera diferent, llavors Déu hauria prevenit aquestes opcions diferents. Aquesta idea sovint s’entén malament com a “causació endarrerida”, on una acció futura sembla provocar el coneixement de Déu en el passat. Tanmateix, Craig argumenta que no és així; més aviat, el coneixement de Déu és un reflex del que triarem lliurement.
El coneixement de Déu és complet, i abasta tres tipus clau de coneixement. En primer lloc, Déu posseeix **coneixement natural**, que inclou el coneixement de totes les possibilitats, tot el que podria passar sota qualsevol circumstància. En segon lloc, Déu té **coneixement lliure**, que es refereix al coneixement del que realment passarà al món. Finalment, hi ha **coneixement mitjà**, que Craig descriu com el coneixement de Déu del que passaria en diverses circumstàncies. Aquest coneixement mitjà uneix la bretxa entre el que és possible i el que passarà, donant a Déu una comprensió única dels resultats potencials basats en les nostres decisions lliures.
Què és el coneixement mitjà?
El coneixement mitjà és un concepte crucial en l’explicació de Craig del preconeixement diví i la llibertat humana. Proposat per primera vegada pel teòleg jesuïta Luis de Molina al segle XVI, el coneixement mitjà fa pensar que Déu sap no només què podria passar i què passarà, sinó també què passaria si es complissin determinades condicions. Per exemple, Déu sap què dinareu demà, però també sap què triaríeu per menjar si estiguéssiu en una situació completament diferent, com ara viure en un altre moment o lloc.
Aquest coneixement permet a Déu preveure com actuaria qualsevol individu en una situació determinada sense anul·lar la seva llibertat. El coneixement mitjà dóna a Déu un control increïble sobre el curs de la història humana tot respectant la llibertat humana. Pot orquestrar els esdeveniments d’una manera que compleixi el seu pla diví, sabent per endavant com la gent respondrà lliurement a les diferents circumstàncies.
L’harmonia de la providència i el lliure albir
Un dels principals avantatges del coneixement mitjà és que proporciona un marc per entendre com Déu pot mantenir la sobirania sobre l’univers sense violar la llibertat humana. La providència divina, la creença que Déu governa i guia el món, depèn de la capacitat de Déu per conèixer el futur alhora que permet als éssers humans prendre decisions lliures. El coneixement mitjà proporciona una manera perquè Déu s’asseguri que els seus propòsits es compleixin posant els individus en situacions en què Ell sap que triaran lliurement determinades accions.
Craig explica que el coneixement mitjà ofereix una solució a l’aparent contradicció entre la presciencia de Déu i el nostre lliure albir. Aquest concepte permet a Déu saber com actuaria cada persona lliurement en totes les circumstàncies possibles, la qual cosa li dóna el poder de guiar la història humana sense dictar cada elecció individual. En seleccionar el món real on els individus prenen determinades decisions lliures, Déu pot assolir els seus propòsits alhora que permet que les persones exerceixin la seva llibertat.
Omnisciència divina i complexitat infinita
Una pregunta que sovint sorgeix quan es parla del coneixement mitjà és si és lògicament possible que Déu gestione la immensa complexitat de les opcions humanes. Després de tot, el nombre de possibles decisions preses per milers de milions de persones al llarg de la història és sorprenent. Tanmateix, Craig argumenta que això és precisament el que fa que l’omnisciència de Déu sigui tan notable. Tot i que el gran nombre d’opcions potencials ens pot semblar aclaparador, un Déu infinit és capaç d’entendre i coordinar tots els escenaris possibles sense errors.
En altres paraules, el coneixement mitjà reflecteix la grandesa de la saviesa infinita de Déu. Déu pot preveure tots els resultats possibles, seleccionar el que compleixi el seu pla i encara permetre que els individus prenguin eleccions lliures. Per a Craig, això posa de manifest la majestuositat de l’omnisciència de Déu, que està molt més enllà de la comprensió humana.
Objeccions i respostes
Malgrat l’atractiu del coneixement mitjà, alguns crítics argumenten que dóna a Déu massa control sobre les accions humanes. Si Déu sap exactament com respondrà cada persona en qualsevol situació, això no soscava la nostra responsabilitat per les nostres accions? Craig aborda aquesta preocupació assenyalant que el coneixement mitjà no vol dir que Déu estigui controlant les nostres eleccions. En canvi, Déu sap què triarem lliurement, però ens permet prendre aquestes eleccions nosaltres mateixos. La llibertat humana es preserva perquè els individus encara tenen el poder d’actuar de manera diferent, tot i que Déu sap què triaran.
Craig també subratlla que la teologia no es pot basar únicament en allò que ens sembla còmode o atractiu. Si hi ha afirmacions veritables sobre com la gent actuaria lliurement en determinades circumstàncies, llavors Déu ha de conèixer aquestes veritats per ser omniscient. Tant si estem còmodes amb aquest nivell de control diví com si no, és essencial reconèixer que el coneixement mitjà permet que l’omnisciència divina i la llibertat humana coexisteixin.
La importància del coneixement mitjà
El coneixement mitjà ha obtingut un suport important entre els filòsofs cristians. Tot i que no és universalment acceptat, molts estudiosos la consideren una de les maneres més efectives de conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana. Dean Zimmerman, un destacat filòsof, suggereix que el coneixement mitjà pot ser la posició més popular entre els filòsofs cristians contemporanis, encara que no sigui una visió majoritària.
Per a aquells que valoren tant la doctrina de la providència divina com la realitat de la llibertat humana, el coneixement mitjà ofereix un marc potent per entendre com aquests dos conceptes poden coexistir. Permet una visió sòlida de la sobirania de Déu sense comprometre la nostra responsabilitat per les nostres accions.
Conclusió: el poder del coneixement mitjà
La defensa del coneixement mitjà de William Lane Craig ofereix una solució convincent a la pregunta mil·lenària de com la prescienciació de Déu pot ser compatible amb la llibertat humana. En proposar que Déu sap no només què passarà, sinó també què passaria en una situació determinada, Craig proporciona un model d’omnisciència divina que preserva la responsabilitat i l’autonomia humana. El coneixement mitjà ens permet entendre com Déu pot governar el món tot respectant la nostra llibertat, mostrant la profunditat i la complexitat de l’omnisciència de Déu.
Si esteu interessats a conèixer més sobre les opinions de William Lane Craig sobre la prescienciació diví, us animo a veure la discussió completa sobre aquest tema visitant el següent vídeo: William Lane Craig Retrospectiva III: Divine Preknowledge | Més a prop de la veritat.